Model 216: retencions a no residents

Quan s'ha de retenir

Estan obligats a retenir les empreses i els autònoms (en la seva activitat) que paguen a un no resident una renda obtinguda a Espanya (article 31 de la Llei de l'IRNR). Casos habituals:

• Lloguer d'un local o oficina a Espanya a un propietari que viu fora.
• Cànons o royalties: llicències de programari, marques o drets d'autor.
• Interessos i dividends pagats a no residents.
• Serveis d'un professional o empresa estrangera que, segons la llei i el conveni aplicable, tributen a Espanya.

Quin tipus aplicar

• 24 % amb caràcter general (article 25 de la Llei de l'IRNR).
• 19 % si el perceptor resideix en un altre país de la UE o de l'EEE amb intercanvi d'informació, i per a dividends, interessos i guanys.
• Conveni de doble imposició: si el perceptor et dona un certificat de residència fiscal del seu país, s'aplica el tipus del conveni, que sovint és menor o zero (per exemple, en molts serveis d'empreses estrangeres).

Encara que el conveni deixi la renda sense retenció, es declara igualment: es presenta el 216 sense ingrés i s'inclou al resum anual.

Terminis i resum anual

• Trimestral: de l'1 al 20 d'abril, juliol, octubre i gener; mensual per a les grans empreses.
• Resum anual: el model 296, al gener, amb cada perceptor no resident.
• IVA a part: si el servei el presta una empresa estrangera, l'IVA sol anar per inversió del subjecte passiu al 303. Són dos impostos diferents.

Com ho fa Renndia

Renndia no prepara el 216. Registres la despesa del proveïdor estranger i, si és d'un altre país de la UE, Renndia n'autoliquida l'IVA a l'esborrany del 303 (vegeu IVA intracomunitari); la retenció a no residents i el certificat de residència els porta la gestoria. Més a despeses.